Nutrientes: Proteinas

PROTEÏNES

Les trobem en productes d’origen animal (carn, peix, ous, làctics), llegums i en menor quantitat cereals.

Les proteïnes tenen moltíssimes funcions en l’organisme entre les que es troben funcions immunitàries (els nostres anticossos estan formats de proteïnes per exemple), funcions de transport, estructurals, controlen les reaccions enzimàtiques de l’organisme i un llarg etc.

Les proteïnes del nostre cos estan formades per 20 aminoàcids i d’aquests 10 són essencials, no els podem fabricar i per tant els hem d’ingerir. Això per tant és el més important a tenir en compte en l’alimentació quan parlem de proteïnes.

Les proteïnes d’origen animal contenen tots els aminoàcids essencials i les de l’ou són les més equilibrades (les proporcions són les que més s’assemblen al que necessitem els humans).

Fins fa poc es creia que les llegums eren incomplertes en 2 aminoàcids essencials (metionina i cisteïna), darrerament s’ha comprovat que això passa en llenties i cigrons i no en la resta de llegums.

Els cereals i els fruits secs són deficitaris en un aminoàcid (lisina). Això és així excepte en els pseudocereals (quinoa, blat sarraí i amarant) que si que són complerts.

Així una persona vegetariana, per obtenir proteïnes complertes haurà de barrejar cereals i llegums o fruits secs i llegums. De tota manera les quantitats de proteïna contingudes en cereals i llegums són menors que les contingudes en productes d’origen animal i per tant requeriran unes bones quantitats.

Proteïnes i esport: molts esportistes creuen que per generar musculatura es necessiten proteïnes i per això prenen batuts de proteïna. Això no és del tot cert, es requereixen proteïnes però sobretot hidrats de carboni.

En quant a la soja (llegum): sempre havia estat molt ben vista ja que els estudis, sempre realitzats a Àsia on fa centenars d’anys que es consumeix la soja, només revelaven les bondats de la mateixa. Es van crear molts cultius a Amèrica i se’n va fer molta propaganda, ha estat molt de moda fins fa poc. Els estudis realitzats a occident han demostrat que la soja no és tant beneficiosa. El cas és que conté isoflavones de la soja, això són uns compostos que es comporten com els estrògens (hormones femenines). Els estrògens són necessaris però vivim en un ambient hiperestrogènic (plàstics, llaunes, cosmètica, anticonceptius…) i això fa incrementar el risc d’alguns càncers especialment en dones. No passa res per consumir-ne però no se n’ha d’abusar.

El gluten i el seitan: ja sabeu que el seitan és gluten, en general extret de les proteïnes del blat. Per desgràcia el blat ja no és el que era. El blat que consumim és fruit de la selecció per part de l’home de les especies més còmodes i resistents per al cultiu, això disminueix la variabilitat genètica i fa que més fàcilment puguem patir inflamacions per un determinat aliment. A això cal sumar que el gluten (en realitat el gluten és un conjunt divers de proteïnes que contenen els diferents cereals) és de les proteïnes amb més capacitat per generar resposta inflamatòria. I a això se li afegeix que gran part de la població pateix, degut als molts tòxics que ens envolten i la mala alimentació, síndrome de l’intestí permeable: inflamació intestinal que fa que hi hagi absorció de partícules que no s’haurien d’absorbir per mida.

16/10/2017 - Sergio Corredor Fando - Hábitos saludables

Volver al blog

Distrito escogido:

Día seleccionado:

Hora de entrega:

Si realizas un cambio de día, el carrito se borrará y deberás de volver a seleccionar tus platos.

Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies.
OK | Más información